Que puc dir del que m'agrada? Bè, jo no m'haig d'excusar per res. M'agrada la música, m'agrada el rock i m'encanta el heavy. De fet, tot el que tingui a veure amb la guitarra m'agrada. Així doncs, que es pot esperar. El heavy i en concret el Thrash, death etc (versions extremes del mateix) tenen el mateix en comú, la guitarra. Bè alguns dirien que la bateria és molt important, d'altres (els que menys) que ho és el baix i d'altres que sense una veu potent i estrident el heavy no es res. Segurament tothom te la seva part de raó com tot a la vida, pero a mí el que mes m'agrada és la guitarra, distorssionada al màxim i a tot volum. Solos gal·lopants a dues guitarres i riffs atronadors. Això és el heavy, a part d'una estètica, podriem dir una mica especial. Bè ja sabeu a que em refereixo.

Desde petit que em tira encara que no va ser fins als finals dels vuitanta que no hem vaig avocar directa i completament cap al fenòmen, primer heavy clàssic i mès tard d'altres subgeneres mès destructius. Que ningú s'espanti això del heavy no és mès "dolent" que la música màquina o el flamenc (ningú em negarà que si mès no és una mica turbador) i en canvi quan heu vist un grup de grenyuts trencant algúna cosa. Bè, sempre hi ha algú que ho espatlla tot, pero podeu estar segurs que si us endinseu en el fantastic món dels bars underground típicament "metaleros" ningú no us trobarà fora de lloc. Jo he vist gent amb americana movent el cap cop si tinguessin una mena d'epilepsia incurable o estiguessin posseïts per un esperit hard-core. D'acord no cal que hi aneu si no voleu pero jo he hagut d'anar a discoteques més insuportables si més no per dir-ho d'alguna manera suau.